Història d'Andorra

Andorra va ser l'últim supervivent dels estats Marxistes, uns estats creats per Carlomagno per a evitar el pas dels musulmans en terres cristianes franceses.

La tradició sosté que Carlomagno va concedir una carta a la gent andorrana a canvi de la seva lluita contra els moros. Al voltant de l'any 800, el nét de Carlomagno va nomenar al Bisbe d'Urgell com a cap suprem d'Andorra. Un descendent va donar les terres a la diòcesi d'Urgell, encapçalat pel bisbe d'Urgel.

El segle XI, tement l'acció militar pels veïns dels senyors, el bisbe es va posar sota protecció del Senyor de Caboet, un noble espanyol. Més tard, el Comte de Foix, un francès noble, va esdevenir l'hereu del Senyor Caboet a través del matrimoni, i una discussió sobre Andorra va sorgir entre el Comte francès i el bisbe espanyol.

El 1278, el conflicte es va resoldre amb la signatura d'un Pareatge, que va establir que la sobirania d'Andorra es repartiria entre el comte de Foix i el Bisbe de la Seu d'Urgell d'Espanya. El Pareatge, una institució feudal que reconeixia el principi d'igualtat dels drets compartits per dos governants, va donar al petit estat el seu territori i la seva forma política. Amb els anys, el títol va ser aprovat entre el govern francès i l'espanyol, fins que, en el marc del tron de França d'Henry IV, un edicte va establir el 1607 el cap de l'Estat francès i el Bisbe d'Urgell com a co-prínceps d'Andorra.

En la seva fortalesa de muntanya, Andorra ha existit fora del corrent de la història europea, amb pocs vincles a països que no fossin França o Espanya. En els últims temps, no obstant això, la seva creixent indústria turística juntament amb l'evolució del transport i les comunicacions han retirat el país del seu aïllament.